En aquesta excursió visitarem una part religiosa jueva i altre catòlica.

_El primers fills d’una família noble heretava totes les terres i grandeses dels seus pares. I si era dona, la casaven.

_ Els segons fills eren transportats a monestirs per convertir-se en monjos i monges.

Quan les muralles de la població van deixar de fer la seva funció, es van convertir en vivendas.

El bisbe era la gran autoritat per sota del Papa. Els bisbes feien missa a la Catedral.

Antigament, entre altres animals, porcs i rates es podien trobar pels carrers fent les seves coses i embrutan-to tot, per això, entre el Palau del bisbe i la seva capella privada hi havia un petit passadís perquè el bisbe no es taqués la vestimenta.

La Mitra és el barret que porten els Papes i alguns bisbes al cap. Per diferenciar el Palau del bisbe entre altres vivendas, a l’entrada se solia posar un escut amb la mitra, el bàcul pastoral i una creu.

Els jueus vivien en barris denominats Calls. Els jueus eren monoteistes i el seu únic´Déu era  Jehová. El seu dia de resar era el Sabat “divendres/dissabte” Començava el divendres per la nit i acabava el dissabte. Resaven a la Sinagoga i estava dividida entre homes i dones.

Call té un significat de barri o carrer.

A l’any 2000, els jueus van començar a vivir a Barcelona. Quan els jueus van vindre a vivir a Barcelona, els catòlics els van obligar a que, per diferenciar-los dels catòlics, es posessin una especie d’enganxina amb la meitat de color vermell i l’altre de color groc. Anys més tard, tots aquells barris que no pertanyien a la religió catòlica, van ser tancats amb murs. Els jueus van tindre problemes amb el terme de l’alimentació, ja que, no podien menjar ni porc ni crustacis i el xai, per podre-lo menjar, havia d’estar matat d’una manera específica. Els calls i altres barris no catòlics es van fer cada cop més petits.

Els catòlics van creure que la pesta va ser culpa dels jueus, ja que aquests també anaven a buscar aigua a la font, i els catòlics van pensar que ells van enverinar la font, per això, van cremar, derribar i destruir el barris jueus.

Quan els reis catòlics van regnar, tot aquell jueu que no volgués convertir-se en la religió catòlica, seria expulsat.

Els jueus tenien, entre d’altres, una tradició que era molt important. Tractava de, abans d’entrar a casa, al costat de la porta hi havia un petit forat amb in pergamí. Aquest pergamí era la protecció de la casa y s’havia de llegir havans d’entrar a la vivenda. Aquesta protecció es deia Mezotzà.

Els jueus enterraven als seus morts seguint un passos:

1er_ Els rentaven.

2n_ Els tapaven amb unes sabanes.

3er_ Feien una processó fins al cementiri.

Montjuïc va ser un dels cementiris més coneguts de Catalunya.

Un dels materials amb el que estaven fets la gran majoria d’objectes de les antigues vivendes era la ceràmica.

Una de les professions que feien els jueus i que estava prohibida per als cristians era la de prestamista.

Salomó Ben Adret (1255-1310) va ser un advocat molt conegut ja que també contestava a preguntes dels ciutadans.